Què exigeix realment l'article 50 a partir de l'agost

El 2 d’agost de 2026 entren en vigor les obligacions de transparència de l’article 50 del Reglament d’intel·ligència artificial de la Unió Europea (Reglament UE 2024/1689). S’ha parlat molt del reglament en general i poc del que exigeix a la pràctica aquest article concret, que afectarà de manera més immediata qualsevol negoci que faci servir IA de cara al públic.

Què diu, sense argot jurídic

L’article 50 no classifica els sistemes d’IA segons el perill que representen, com fa la resta del reglament amb els sistemes d’alt risc. Estableix un principi molt més senzill: si una persona interactua amb IA o consumeix contingut generat per IA, ho ha de saber. S’aplica a quatre situacions concretes:

Qualsevol sistema dissenyat per interactuar amb persones, com ara un bot de conversa o un assistent de veu, s’ha de dissenyar perquè qui hi parla sàpiga que parla amb una màquina. Qualsevol sistema que generi o manipuli imatges, àudio, vídeo o text ha de marcar el contingut perquè es pugui detectar que s’ha generat artificialment. Els sistemes de reconeixement d’emocions o de categorització biomètrica han d’informar les persones exposades a aquests sistemes. I qualsevol contingut que sigui un deepfake s’ha de declarar com a tal.

El detall que sovint s’oblida: quan cal avisar

Les directrius que la Comissió Europea va publicar el maig del 2026 aclareixen una cosa que moltes empreses estan entenent malament: l’avís no pot quedar amagat a les condicions d’ús ni aparèixer una sola vegada al principi de la relació comercial. S’ha de donar abans de cada interacció o quan comença. En un bot de conversa, això vol dir que l’avís apareix a l’inici de la conversa, no en un enllaç al peu del web. En un contingut d’àudio o vídeo generat, ha d’aparèixer al començament del clip.

Les mateixes directrius posen exemples del que no compleix l’estàndard: un text minúscul al peu de pàgina d’un web, una etiqueta poc visible en una imatge o un avís que apareix un instant i desapareix. El criteri és si la informació és clara i distingible: fàcil de veure, d’entendre i d’identificar com una cosa separada de la resta del contingut.

L’excepció que genera més dubtes

L’article 50(1) eximeix d’avisar quan el caràcter artificial de la interacció és obvi per a una persona raonablement informada i atenta. Les directrius adopten el criteri del “consumidor mitjà” del dret de protecció dels consumidors de la UE i hi afegeixen un matís important: cal tenir en compte si entre el públic objectiu hi ha persones especialment vulnerables, com ara menors, gent gran o persones amb discapacitat, i quin és el seu nivell de competència digital.

A la pràctica, una cosa òbvia per a un desenvolupador de programari, com ara un assistent de codi, pot no ser-ho per al públic general que truca a un servei d’atenció al client. No es pot donar per fet que sigui obvi; cal demostrar-ho tenint en compte qui és el destinatari real.

Qui hi queda inclòs, encara que no sigui a la UE

El reglament no només s’aplica als proveïdors establerts a la Unió Europea, sinó també a qualsevol proveïdor de fora de la UE el sistema del qual s’utilitzi dins de la Unió. Una anàlisi jurídica recent ho il·lustra amb un exemple directe: si un bot d’atenció al client atén clients europeus, s’activa l’obligació de l’article 50(1), sigui on sigui l’empresa que l’opera.

El calendari real, amb els matisos

La data límit general és el 2 d’agost de 2026. Però hi ha un matís que ha canviat els darrers mesos: l’acord provisional que el Consell i el Parlament Europeu van assolir el 7 de maig del 2026 sobre el paquet Òmnibus Digital d’IA introdueix un període transitori fins al 2 de desembre del 2026, però només per a l’obligació de marcatge tècnic del contingut generat (article 50.2) en sistemes que ja eren al mercat abans de l’agost. L’obligació d’avisar en les interaccions directes (article 50.1) no es beneficia d’aquesta pròrroga i entra en vigor en la data original.

Les sancions per incompliment poden arribar als 15 milions d’euros o al 3% de la facturació global anual, segons quina quantitat sigui més elevada.

Per què això importa més del que sembla

L’article 50 és el primer cop que una jurisdicció del G7 imposa obligacions de transparència de la IA vinculants i aplicables a escala de consum massiu. No exigeix superar una auditoria tècnica complexa com la que s’aplica als sistemes d’alt risc. Exigeix una cosa més senzilla i, en certa manera, més difícil d’ignorar: explicar què és una màquina i què no ho és, en el moment exacte que algú ho ha de saber, sense amagar-ho en la lletra petita.